■ millor

Etimologia: del ll. melior, -ōris, íd. comparatiu de bonus ‘bo’ 1a font: c. 1260
  1. adjectiu Més bo. L’aigua és bona, però el vi encara és millor. Les dones no són millors ni pitjors que els homes. El meu millor amic. El millor vi del món.
  2. adjectiu especialment
    1. Preferible. És millor que li ho diguis. Trobo millor d’anar-hi.
    2. [amb el verb el·líptic] Millor que no se n’adoni! Millor vint que deu.
  3. adverbi Més bé. Faràs millor anant-te’n. Torneu com més aviat millor.
  4. millor! Exclamació amb què hom es mostra satisfet d’alguna cosa pel fet de considerar-la preferible a una altra possibilitat. No vindrà? Millor!