■ metge

Etimologia: del ll. mĕdĭcus, íd., der. del ll. mĕdēri ‘cuidar, curar’ 1a font: orígens de la llengua, Llull
    masculí i femení
  1. medicina
    1. Persona que té autorització acadèmica i legal per a exercir la medicina.
    2. Llicenciat en medicina.
    3. metge de capçalera Internista que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit. És el metge consuetudinari d’una família.
    4. metge especialista Metge que fonamentalment té cura d’afeccions concretes i només intervé en moments determinats.
    5. metge forense Forense.
  2. figuradament El temps és el millor metge.