■ metal·litzar

Etimologia: del b. ll. metallizare, íd. 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
    1. transitiu Convertir en metall.
    2. transitiu Fer metàl·lic.
    3. transitiu Impregnar de substàncies metàl·liques.
    4. transitiu Recobrir amb una capa metàl·lica.
    5. pronominal Convertir-se en metall.
  2. transitiu figuradament Portar a no tenir altre mòbil que l’amor als diners.