■ menut | menuda

Etimologia: del ll. minutus, -a, -um, íd., participi de minuĕre ‘disminuir, fer petit’, der. de mĭnŭs 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu De poc volum. Té els peus menuts. Llenya menuda. Bestiar menut.
  2. masculí i femení per extensió Noiet.
  3. masculí plural per extensió
    1. Conjunt de moneda petita.
    2. alimentació, indústries alimentàries Entranyes d’un animal mort.
  4. adjectiu figuradament
    1. De poca importància. Despeses menudes.
    2. poble menut Baix poble.
  5. a la menuda locució adverbial comerç i mercat Al detall.
  6. per menut locució adverbial Menudament.
  7. sovint i menut locució adverbial Repetides vegades.