■ menor

Etimologia: del ll. minor, -ōris, íd., comparatiu de parvus ‘petit’ 1a font: 1272, CTort.
  1. adjectiu
    1. Més petit. Acceptar una cosa com a mal menor.
    2. orde menor catolicisme Cadascun dels graus que precedien el sagrament de l’orde abans de la reforma del 1972: ostiariat, lectorat, exorcistat i acolitat.
  2. masculí àlgebra Donada una matriu, qualsevol determinant de la matriu quadrada que hom obté en suprimir un cert nombre de files i de columnes de la matriu inicial.
  3. adjectiu [símbol m] música
    1. Dit de l’interval format per sons situats a mig to menys de distància de l’interval major corresponent.
    2. Dit d’un dels modes de la música europea que empra una escala diatònica els graus de la qual tenen distàncies entre ells diferents dels de l’escala major.
    1. menor d’edat (o simplement menor) dret civil Persona que, pel fet de no haver arribat encara a la majoritat, no gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
    2. menor d’edat penal dret penal Persona que, pel fet de no haver arribat a una edat determinada, és exempta de responsabilitat criminal o la té atenuada.
  5. premissa menor (o simplement menor) lògica En un sil·logisme, la premissa menys general, que hom sol posar en segon lloc.