mena
Accessory
Etimologia: del ll. vg. gal·loromànic *mīna o *mēna, d’un cèlt. *meina, íd.; la segona forma donà lloc al cat. i oc. mena1, la primera, al fr. mine, que més tardanament es difongué a les llengües romàniques i a l’angl., cat. mina1 1a font: 1185
Body
-
femení
- mineralogia, mineria i metal·lúrgia Mineral que és utilitzat com a primera matèria per a extreure’n algun metall.
-
- Classe a què pertany una persona o una cosa per la seva manera d’ésser en comparació amb les d’una natura anàloga. En els seus viatges ha conegut moltes menes de gent. Aquella família són tots de bona mena. És una mena d’home que mai no sabràs com fer-lo content. Una mena de peres no gens gustoses.
- de mena locució adverbial Per natura. No soc de mena menjador. L’ase és pacient de mena. De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena.
- una mena de Expressió aplicada a un nom que hom pren com a referència per explicar una cosa desconeguda, però que té molta semblança amb allò que designa aquest nom, o per manifestar, en sentit irònic, despectiu, etc., la semblança que troba entre allò amb què hom ho compara. He vist passar una mena de gat que no sé quin animal era. El flabiol és una mena de flauta...
- marina, marítim Gruix d’una corda.
Vegeu també:
mena2