■ melodia

Partició sil·làbica: me_lo_di_a
Etimologia: del ll. melodĭa, i aquest, del gr. melōdía, íd., comp. de mélos ‘membre, articulació; música’ i ádō ‘cantar’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Successió de sons agradable a l’orella.
    2. música Successió de sons musicals de diferent altura que formen un conjunt i posseeixen un sentit musical.
    3. per analogia La melodia dels versos.
    4. melodia publicitària publicitat Composició musical breu que serveix com a tonada o cançó publicitària identificadora d’una marca.
  2. per extensió Dolçor, suavitat, de la veu quan hom canta o parla.