■ meditació

Partició sil·làbica: me_di_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. meditatio, -ōnis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    femení
    1. Acció de meditar;
    2. l’efecte. Digne de meditació. Obra que és fruit de llargues meditacions.
  2. psicologia i religió Aplicació de la ment a la consideració atenta d’un mateix, d’alguna cosa relacionada amb la pròpia existència, d’algun aspecte personal de la personal convicció religiosa.