mastegar

Accessory
Etimologia: del ll. masticare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. fisiologia Triturar o aixafar amb les dents (especialment el menjar). Els aliments s’han de mastegar bé. Mastegar xiclet, tabac.
  2. figuradament Pronunciar entre dents, confusament. Traginava les caixes mastegant renecs contra l’amo.