■ martellejar

Etimologia: de martell 1a font: s. XX, V. Català
    verb transitiu
  1. Donar cops (a alguna cosa) amb el martell. Martellejar en calent el metall.
  2. per extensió Donar cops (a alguna cosa) repetidament. Martellejar el matalàs amb el picador. Puc sentir com martelleges el teclat de l’ordinador.