Es mostren 2 resultats

■ mart1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mart</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen germ. incert, potser d’un gòt. *marthus, íd. 1a font: 1352
    masculí
  1. zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors i de la família dels mustèlids (Martes sp), de pelatge burell, amb una gran taca groga a la gorja. Cal destacar-ne el mart comú (M. martes), el mart gibelí (M. zibellina), el mart de gorja groga (M. flavigula) i el mart americà (M. americana).
  2. indumentària Pell del mart com a pell preciosa, utilitzada en la fabricació o en el guarniment de peces que serveixen d’abrigall.



    3. Vegeu també:
    mart2

■ mart1

masculí zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors i de la família dels mustèlids Martes sp , de pelatge burell, amb una gran taca groga a la gorja Cal destacar-ne el mart comú M martes , el mart gibelí M zibellina , el mart de gorja groga M flavigula i el mart americà M americana indumentària Pell del mart com a pell preciosa, utilitzada en la fabricació o en el guarniment de peces que serveixen d’abrigall Vegeu també mart 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mart2

■ mart2

masculí alquímia Ferro Vegeu també mart 1
Traducció