Es mostren 2 resultats

■ marrà1 | marrana

marrà

Homòfon: marrar
Etimologia: d’una arrel marr- preromana, potser ibèrica o d’alguna llengua preindoeuropea 1a font: s. XI
  1. masculí zoologia Mascle de l’ovella.
  2. adjectiu i masculí i femení per analogia Dit de l’infant molt tossut, que fa marraneries.


    3. Vegeu també:
    marrà2

■ marrà1 | marrana

masculí zoologia Mascle de l’ovella adjectiu i masculí i femení per analogia Dit de l’infant molt tossut, que fa marraneries Vegeu també marrà 2
Traducció

■ marrà2 | marrana

marrà

Homòfon: marrar
Etimologia: del cast. marrano, íd., i aquest, de l’àr. maḥram ‘vedat, prohibit’, per tal com el porc era prohibit a musulmans i jueus
  1. masculí dialectal Verro.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. per analogia Porc, dit d’una persona molt bruta.
    2. figuradament Porc, que no és de fiar, que fa porcades.
  3. adjectiu i masculí i femení despectivament Dit del jueu i del musulmà conversos que continuaven practicant llur religió.


    4. Vegeu també:
    marrà1

■ marrà2 | marrana

masculí dialectal Verro adjectiu i masculí i femení per analogia Porc, dit d’una persona molt bruta figuradament Porc, que no és de fiar, que fa porcades adjectiu i masculí i femení despectivament Dit del jueu i del musulmà conversos que continuaven practicant llur religió Vegeu també marrà 1
Traducció