■ maridar

Etimologia: del ll. maritare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Casar una dona. Volen maridar la filla amb aquell xicot.
    2. pronominal Prendre marit la dona. Es va maridar ben jove.
  2. transitiu figuradament Unir, enllaçar, íntimament. Pocs arriben a maridar els sentiments amb la raó.