■ marejar

Etimologia: de mar 1a font: 1575, DPou.
    verb
    1. transitiu Causar mareig. El balanceig de la barca marejava els viatgers.
    2. pronominal Sofrir mareig. Sempre que va amb cotxe es mareja.
    3. transitiu figuradament El van marejar a preguntes.
  2. nàutica
    1. transitiu Anar tombant la vela d’una nau, segons els canvis que fa el vent.
    2. transitiu Posar en moviment una embarcació, governar-la i dirigir-la.
    3. pronominal Sofrir avaries les mercaderies d’una nau.
    4. pronominal Corrompre’s l’aigua potable de bord.