■ marea

Partició sil·làbica: ma_re_a
Etimologia: del fr. marée, íd., der. ant. del ll. mare ‘mar’ 1a font: s. XV, Ausiàs
    femení
  1. oceanografia
    1. Moviment cíclic alternatiu d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina, degut a l’atracció gravitatòria del Sol i, principalment, de la Lluna. Segons les fases rep els noms de marea entrant, o flux, marea sortint, o reflux, marea alta, quan el flux arriba al nivell màxim, i marea baixa, quan és al nivell mínim.
    2. marea morta (o de quadratura) Marea alta disminuïda a causa de les atraccions gravitatòries contrarestades de la Lluna i el Sol quan es troben en quadratura.
    3. marea negra Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli o de gasoli, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.
    4. marea roja (o vermella) Acumulació, en una àrea marina, d’un nombre suficient de dinòfits per a fer que l’aigua es torni vermellosa i a vegades tòxica per als organismes filtradors, per als peixos, etc.
    5. marea viva (o de sizígia) Marea alta de gran amplitud que s’esdevé quan les atraccions gravitatòries de la Lluna i el Sol actuen en una mateixa direcció.
  2. marea atmosfèrica (o baromètrica) geofísica Variació de la pressió atmosfèrica terrestre deguda a les accions del Sol i de la Lluna.