■ marcir

Etimologia: del ll. marcēre, íd. 1a font: c. 1450
    verb fisiologia vegetal
  1. transitiu Fer perdre la frescor i la ufana a una planta o a un òrgan vegetal.
  2. pronominal
    1. Perdre, una planta o un òrgan vegetal, la turgència.
    2. figuradament Perdre, una persona, l’ànim; pansir-se.