■ manyac
| | manyaga

Etimologia: d’origen incert, potser d’un b. ll. maniacus ‘maniàtic’, que d’aquest sentit, aplicat a canalla capritxosa i aviciada, prengué aquest sentit i el de ‘festós, mansoi’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet. Només vol que li facin carícies: és molt manyac.
    2. per extensió Procurà d’apaivagar-lo amb paraules manyagues.
  2. masculí i femení Terme afectuós usat per a designar un infant, un moltó o una ovella, etc.
  3. femení Carícia. L’àvia sempre li feia manyagues.