■ manllevar

Etimologia: del ll. manu levare ‘treure de la mà o del poder’ 1a font: c. 1100
    verb transitiu
  1. Fer-se prestar, demanar en préstec. Li vaig manllevar diners.
  2. antigament Treure amb fermança.
    1. Treure per a si quelcom d’un altre. La Lluna manlleva la seva claror al Sol.
    2. figuradament Prendre d’altri com si fos cosa pròpia, mostrar com a propi allò que és d’un altre. Ha manllevat el nom del seu amic.