■ malgrat

Etimologia: de mal- i grat 1a font: s. XIV, Llull
  1. preposició Sense que ho impedeixi l’oposició d’algú o d’alguna cosa. Malgrat ell, malgrat la seva oposició, ho farem i hi reeixirem.
  2. malgrat que locució conjuntiva Sense tenir en compte que, a pesar que. Malgrat que estudia molt, no treu bones notes.
  3. malgrat tot locució adverbial Tanmateix. Tenia tot el que volia i, malgrat tot, no era feliç.