■ malastruc | malastruga

Partició sil·làbica: mal_as_truc
Etimologia: deriv. de malastre amb el sufix -uc que apareix en altres mots com poruc, xaruc, feixuc, caduc, etc 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que té desgràcia, malaurat.
  2. Que porta desgràcia.