mal
Accessory
Homòfon: malt
Compareu: mal de cap (acc. 5 2) amb maldecap
Etimologia: com a adj., subst. i adv., respectivament del ll. malus, -a, -um; malum; male, que es troben també en el mateix ordre de parentiu 1a font: s. XII
Compareu: mal de cap (acc. 5 2) amb maldecap
Etimologia: com a adj., subst. i adv., respectivament del ll. malus, -a, -um; malum; male, que es troben també en el mateix ordre de parentiu 1a font: s. XII
Body
-
masculí
-
- Dany material o moral. Ningú no li vol mal. Un mal mai no ve tot sol. Aquests freds han fet mal a les oliveres. No hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir.
- Allò que és causa de mal.
- al mal, fes-li bona cara figuradament Al mal temps, bona cara.
- als grans mals, grans remeis Refrany que vol dir que calen solucions dràstiques als problemes greus.
- anar a mal Empitjorar, especialment els afers. L’empresa va a mal, cada dia té més pèrdues.
- mal de molts, conhort de boigs Comentari que es fa quan algú pretén de conhortar-se dels seus mals dient que molts també els pateixen.
- mal haja! (o mal hagen!) Maleït sigui, malhaja. Mal hagen els traïdors!
- mal per mal Expressió usada per a indicar preferències entre dues o més possibilitats dolentes, desagradables, etc., una de les quals ha d’esdevenir-se forçosament. Mal per mal, una mort ràpida.
- posar mal (entre dues persones o més) Ésser causa de discòrdia entre elles.
- posar mal allà on no n’hi ha Voler veure mal on no n’hi ha.
- qui canta, els seus mals espanta Refrany que, per alleujar els mals o afliccions, recomana de distreure’s.
- veure mal (en alguna cosa) Veure-hi un dany, mala intenció, etc.
- Allò que és defectuós en algú o alguna cosa. Calla’n el mal i digues-ne el bé. No es pot dir mal del dia fins que passat sia.
-
especialment patologia
- Alteració de les condicions fisiològiques normals acompanyada de sofriment físic.
- mal de mar Mareig.
-
especialment patologia
- Malaltia.
- mal anglès Raquitisme.
- mal blanc Muguet.
- mal caduc Epilèpsia.
- mal de muntanya (o d’altura) Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica.
- mal de pedra Litiasi.
- mal de ronyons Lumbago.
- mal de Sant Llàtzer Elefantiasi.
- mal de Sant Llàtzer Lepra.
- mal de Sant Pau Epilèpsia.
- mal de Sant Roc Silicosi.
- mal d’ofegor Asma.
- mal dolent (o lleig) popularment Càncer.
- mal francès Sífilis.
- mal perforant Denominació genèrica de certes lesions tegumentàries que tenen tendència a fer-se més profundes, causades generalment per lesions nervioses.
- mal suboccipital Tuberculosi de les vèrtebres atles i axis.
-
especialment patologia
- Dolor. Mal de costat. Mal d’illada.
- mal de cap Cefalàlgia.
- mal de coll angina 1 1.
- mal de queixal Neuràlgia provocada per qualsevol afecció de les peces dentals.
- mal d’estómac Gastràlgia.
- mal de ventre Enteràlgia.
- mal d’orella Otàlgia.
- especialment patologia Ferida.
- fitopatologia Malura.
- religió, filosofia i ètica Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo, allò que és contrari a la llei moral. Discernir el bé del mal. L’existència del mal. Quin mal hi ha a fer-ho?
- mal donat Embruixament.
- mal d’ull Malefici que hom creu exercit mitjançant l’esguard.
- mal holandès de l’om fitopatologia Greu malura de l’om, anomenada també grafiosi, propagada per escolítids i causada pel fong Ceratocystis ulmi, que li causa un esgrogueïment inicial de les fulles, l’assecament posterior de les branques i la mort.
Vegeu també:
mal2
mal3