■ magnífic
| | magnífica

Etimologia: del ll. magnifĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1399, Metge
    adjectiu
    1. D’una gran sumptuositat. Una sala emparamentada de cortinatges magnífics. Duia un magnífic vestit de vellut brodat d’or. Hi hagué unes festes magnífiques.
    2. Caracteritzat per la seva grandesa, la seva bellesa majestuosa, la seva esplendor.
    3. hiperbòlicament Molt bell, molt bo. Fa un temps magnífic.
    1. Tractament donat als ajuntaments i als rectors d’universitat.
    2. història Tractament donat als cavallers i donzells que fou estès als ciutadans de la mà major i als consellers de Barcelona i àdhuc (segle XVI) als mercaders.