■ mag | maga

Homòfon: mac
Etimologia: del ll. magus, i aquest, del gr. mágos, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí i femení
    1. Persona que practica la màgia.
    2. Il·lusionista.
  2. adjectiu i masculí i femení Bíblia i cristianisme
    1. Dit dels membres d’una casta religiosa de l’antiga Pèrsia, famosos pel seu saber religiós i pels seus dots d’astròlegs i endevinadors.
    2. els Reis Mags Els Reis.