■ macerar

Etimologia: del ll. macerare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu
    1. Estovar alguna cosa tenint-la submergida un quant temps en un líquid.
    2. alimentació, indústries alimentàries i farmàcia, indústria farmacèutica Submergir una substància en un líquid a fi de dissoldre-hi els elements solubles. Macereu les pomes amb aigua i sucre. Deixeu macerar el bacallà.
    1. transitiu Mortificar, extenuar el cos amb austeritats piadoses.
    2. pronominal Macerar-se el cos.