■ mètode

Etimologia: del ll. methŏdus, i aquest, del gr. méthodos, íd., pròpiament ‘camí amb una finalitat precisa’, comp. de meta- i hodós ‘camí’ 1a font: 1628
    masculí
    1. Camí que se segueix, manera ordenada, sistemàtica, de procedir, per a arribar a un fi. Ha prescrit un nou mètode de cura. Estudiar sense mètode. Fer les coses amb mètode.
    2. filosofia i metodologia Manera concreta de procedir, d’aplicar el pensament, de dur a terme una investigació, etc., per tal de conèixer la realitat, de comprendre el sentit o el valor d’uns fets determinats, d’interpretar correctament les dades de l’experiència, de resoldre un problema, una qüestió.
  2. Obra elemental per a iniciar-se en una disciplina, en el coneixement d’una especialitat, d’una tècnica, d’un idioma, etc. Mètode de piano, de cant, de lectura, de càlcul, de dibuix, d’anglès, etc.