■ llosa

Etimologia: del preromà *lausa ‘pedra de mineral dur; llicorella’, d’origen incert, probablement indoeuropeu no ibèric 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
  1. construcció
    1. Pedra plana i de poc gruix emprada en pavimentació, per a cobrir teulades, etc.
    2. Llosa de llicorella; llosarda.
    3. Qualsevol element estructural que té poc gruix amb relació a les altres dues dimensions.
    4. Solera de formigó.
    5. a la llosa locució adverbial gastronomia Dit del sistema de cocció i del menjar fet damunt una llosa de llicorella, prèviament escalfada i sovint untada i preparada amb certs ingredients. Fer cargols a la llosa.
    1. Pedra llisa, generalment amb una inscripció, que serveix per a tapar una tomba; làpida. Llosa sepulcral.
    2. estar sota la llosa Ésser enterrat, estar al sepulcre.
  3. figuradament Obligació, càrrec, comesa, etc., que comporta compromisos penosos. Aquell càrrec li era una llosa insuportable.
  4. Trampa formada per una llosa inclinada col·locada damunt bastonets que hom fa servir per a agafar ocells.
  5. oficis manuals
    1. Plataforma que hi ha davant l’obrall del forn de vidre per a aguantar els ferros i servir de taula al vidrier.
    2. Pedra plana d’un forn de pa, recoberta de draps, on hom col·loca la pasta per a ésser repartida segons el nombre de pans que cal fer.
    3. Peça plana de pedra o de ferro amb què hom tapa l’ull de la sitja de carbó.
  6. patologia Durícia formada al voltant d’un gra.