■ lloro

Etimologia: del cast. loro, i aquest, del carib roro, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. ornitologia Nom donat als ocells de l’ordre dels psitaciformes, de cua curta amb l’extrem quadrat o arrodonit, molt apreciats com a ocells de gàbia, puix que són domesticats fàcilment i són bons xerraires. Cal esmentar-ne el lloro gris (Psittacus erithacus), el lloro de cap groc (o lloro reial) (Amazona ochrocephala), el lloro de front blau (A. aestiva) i el lloro de front blanc (A. leucocephala).
  2. figuradament
    1. Persona molt xerraire.
    2. Persona, especialment dona, molt lletja.
    3. Dona que va molt pintada i d’una manera grotesca.
    4. passar la nit del lloro Passar molt mala nit.
    5. xerrar com un lloro Xerrar molt.