■ lloar

Partició sil·làbica: llo_ar
Etimologia: del ll. laudare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Donar amb paraules aprovació i aplaudiment a algú o alguna cosa. Tothom lloa la seva conducta. Lloar els mèrits, les virtuts, d’algú.
    2. lloar Déu Celebrar les grandeses de Déu, regraciar-li els seus beneficis.
    3. lloat sia Déu! Exclamació de regraciament per un esdeveniment favorable.
    4. lloat sia Déu! Exclamació de resignació davant l’adversitat.
  2. pronominal Vanagloriar-se, fer ostentació de les pròpies qualitats. Li agradava de lloar-se ell mateix. Només es lloen de si mateixos.
  3. transitiu dret Aprovar, donar per bo (un acord).