■ lliurar

Partició sil·làbica: lliu_rar
Compareu: alliberar 1
Etimologia: del ll. liberare ‘alliberar, deixar anar’, d’on ‘fer passar de poder d’algú a poder d’un altre, fer a mans’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar en mans, en poder, a la discreció d’algú. Ens lliuraran la comanda a domicili. Lliuraren el castell a l’enemic. Ha lliurat el seu còmplice a la justícia.
    2. pronominal La ciutat es lliurà sense resistència als invasors.
    3. pronominal especialment Posar-se a la discreció d’algú cometent una imprudència.
    4. pronominal especialment Deixar-se posseir sexualment.
    1. transitiu Sotmetre a l’acció d’alguna cosa. Aviat lliuraré l’obra a la impremta. Jesús fou venut i lliurat a la mort. Lliurà l’ànima al dolor.
    2. pronominal Donar-se sense reserva a una activitat, una inclinació, una passió, sumir-se en un estat d’ànim, etc. Aquest estiu vull lliurar-me a la lectura. Es lliurà a excessos abominables. No et lliuris a la desesperació.
  3. transitiu
    1. antigament Iniciar una acció bèl·lica.
    2. lliurar batalla (o combat) (a l’enemic) Entaular-hi batalla, combat.
  4. transitiu economia Girar lletres, cartes de crèdit o altres ordres de pagament contra fons propis del qui gira.