■ llicència

Partició sil·làbica: lli_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. licentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Llibertat de fer o de dir alguna cosa en virtut d’una permissió donada.
    1. Concessió del dret de vendre determinades mercaderies, d’importar-ne o exportar-ne, autorització per a acomplir certs actes jurídics, autorització de caçar, de pescar, etc.
    2. Permís que un superior dona a un funcionari o a un militar eximint-lo del servei per un quant temps o d’una manera definitiva (en aquest cas és anomenada llicència absoluta).
    3. plural catolicisme Concessió feta per un superior a un eclesiàstic per a exercir el ministeri.
    4. llicència d’armes ciències militars Permís d’armes.
    5. llicència fiscal dret fiscal Impost directe que paguen les persones físiques per a poder desplegar qualsevol tipus d’activitat econòmica independentment del seu resultat.
  3. Document en què consta la llicència.
    1. Llibertat abusiva, desenfrenada.
    2. llicència poètica poètica Infracció admesa de les lleis del llenguatge o de la mètrica en la redacció d’un poema.
  5. ensenyament Grau obtingut en una facultat universitària que habilita per a exercir una professió determinada.