■ lliçó

Homòfon: llissó
Etimologia: del ll. lectio, -ōnis ‘acció de llegir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Allò que hom llegeix en veu alta.
    2. litúrgia Cadascun dels fragments de l’Escriptura o dels Sants Pares que hom llegeix o canta a la missa i a l’ofici diví.
  2. ensenyament
    1. Part d’una assignatura que un alumne ha d’aprendre per dir-la o explicar-la al mestre.
    2. Ensenyament d’una disciplina acadèmica donat per un mestre a un o més alumnes en una sessió.
    3. Cadascun dels apartats en què hom divideix un text, especialment un text escolàstic.
    4. figuradament Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, càstigs, etc. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.
    5. Allò que serveix d’esmena, d’escarment. Va perdre-hi tots els diners: ja fou una bona lliçó.
  3. crítica textual Forma d’un mot o una frase determinada per un manuscrit o una família de manuscrits.