■ lleixiu

Partició sil·làbica: llei_xiu
Etimologia: del ll. lixīvum, íd. 1a font: c. 1308, Arnau
    masculí
  1. química inorgànica
    1. Aigua que té en dissolució àlcalis o sals alcalines. Lleixiu de sosa, de potassa.
    2. lleixiu d’hipoclorit Dissolució aquosa d’hipoclorit potàssic, en un excés d’hidròxid potàssic.
  2. especialment llar, assumptes domèstics Líquid alcalí emprat per a fer la bugada i per a desinfectar.
  3. papereria Solució emprada en la fabricació de la pasta de cel·lulosa per a dissoldre la lignina de la fusta.