■ lleial

Partició sil·làbica: lle_ial
Etimologia: del ll. legalis ‘relatiu a la llei’ 1a font: c. 1223
    adjectiu
    1. Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció. Un home lleial. Un súbdit lleial.
    2. per extensió Una conducta lleial. Una paraula lleial.
  2. per analogia Un cavall lleial.