■ llebrer | llebrera

Etimologia: de llebre 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí zoologia
    1. Dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial.
    2. per extensió Dit de qualsevol gos apte per a caçar llebres o conills.
  2. masculí heràldica Figura que representa el llebrer.