■ llaurar

Partició sil·làbica: llau_rar
Etimologia: del ll. laborare ‘treballar’ 1a font: s. XI
    verb transitiu
  1. agricultura
    1. Solcar la terra amb l’arada.
    2. usat absolutament Fa bon temps per a llaurar.
  2. usat absolutament figuradament
    1. Aplicar-se en una tasca, un treball, etc. Ja podem llaurar, si volem acabar avui l’inventari!
    2. fer llaurar dret (algú) Fer-lo procedir com cal.
    3. llaurar dret (o tort) Portar-se, obrar, bé o malament.
    4. llaurar en arena Fer feina en va, esforçar-se inútilment, etc.
    5. llaurar fondo popularment Aplicar-se plenament, intensament, a un treball, una activitat, etc.
  3. usat absolutament marina, marítim Arrossegar-se l’àncora pel fons de la mar pel fet de no restar ben aferrada.