■ llangardaix

Partició sil·làbica: llan_gar_daix
Etimologia: de l’ant. llagardaix, d’un ll. vg. *lacartus, ll. lacertus, amb la -n- potser deguda a sargantana/sangartana i -aix per encreuament amb fardatxo 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. zoologia Nom donat a diverses espècies de rèptils escatosos del subordre dels saures, família dels lacèrtids (Lacerta sp), de cos llarg i cilíndric, cua llarga i cònica, quatre potes curtes, amb el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades; les espècies de mida petita són anomenades sargantanes. Cal destacar-ne el llangardaix comú o ocel·lat (L. lepida), el llangardaix pirinenc o sargantana àgil (L. agilis), el llangardaix verd (L. viridis) i el llangardaix verd nord-occidental (L. scheiberi).
  2. ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids (Callionymus festivus), de color gris verdenc amb petites taques als flancs i les aletes dorsals juntes, la primera alta i en forma de falç.
  3. per analogia construcció Ferro ondulat o que forma diverses punxes a banda i banda, posat en sentit vertical enmig d’una finestreta per evitar que entrin lladres en una casa o en un corral.