■ llançador
| | llançadora

Etimologia: de llançar 1a font: s. XV, I. de Villena
    1. adjectiu i masculí i femení Que llança. Un llançador de javelina.
    2. masculí i femení esports En el beisbol, defensor que té la funció de llançar la pilota al receptor.
  2. femení indústria tèxtil
    1. Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
    2. llançadora d’agulla Filoja.
    3. llançadora de cinteria Llançadora en forma d’estrep, proveïda d’una cremallera, que corre per unes guies impulsada per rodes dentades i que conté un rodet de trama.
    4. llançadora de garrofa Llançadora de forma arquejada que hom emprava en els telers de mà sense taules.
    5. llançadora de regata Llançadora desproveïda de broca i que a l’interior té un dentat per a retenir els cops de fil.
    6. llançadora de volant Llançadora proveïda de rodes que hom emprava en els telers de mà que tenien taules.
  3. llançadora espacial astronàutica Sistema de transport espacial basat en la idea de coet recuperable.