■ libació

Partició sil·làbica: li_ba_ci_ó
Etimologia: del ll. libatio, -ōnis, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. Acció de beure, de buidar, un got de vi, una copa de licor, etc.
  2. història de les religions Acte ritual que consisteix a vessar, damunt un altar, a terra o sobre la víctima d’un sacrifici, vi, mel, llet o algun altre líquid en honor de la divinitat.