Accessory
Etimologia: del ll. judicare, íd., der. de jūdex, -ĭcis ‘jutge’ 1a font: 1241
Body
-
verb
transitiu
-
- Decidir a favor o en contra (d’algú o d’alguna cosa). Jutja tu mateix si tinc raó.
- especialment dret Pronunciar una decisió com a jutge sobre algú o alguna cosa.
-
- Emetre una certa opinió tocant a algú o alguna cosa. No jutgeu les seves accions sense escoltar-lo abans.
- a jutjar per locució prepositiva Segons el que mostra o aparenta un fet, un indici. A jutjar pels aplaudiments del públic, l’estrena de l’obra ha estat un èxit.
- Exercitar un judici.