■ jurisdicció

Partició sil·làbica: ju_ris_dic_ci_ó
Etimologia: del ll. jurisdictio, -ōnis, íd., comp. de jus, juris ‘dret’ i dictio, -ōnis ‘acte de dir’ 1a font: 1272, CTort.
    femení dret
    1. Poder o autoritat exercits per una persona, corporació o entitat que governa, administra, estableix el dret, legislant o bé declarant-lo, posa en execució les lleis i les aplica. Jurisdicció administrativa, especial, ordinària.
    2. Potestat de jutjar i fer executar allò que ha estat jutjat i que correspon únicament i exclusiva als tribunals de justícia.
  2. per extensió Facultat de les persones constituïdes autoritat o dels organismes públics per a entendre en les qüestions de llur competència.
  3. per extensió Àmbit o lloc dins el qual les autoritats, corporacions, els jutjats o tribunals tenen jurisdicció.