■ junt
| | junta

Etimologia: del ll. junctus, -a, -um, participi del ll. jungĕre ‘ajuntar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    1. adjectiu Mútuament unit, acostat, tocant-se.
    2. masculí Juntura.
    3. masculí construcció Espai estret entre dues peces d’una obra (totxos, rajoles, pedres, etc.), generalment ple d’un material d’unió.
    4. masculí construcció Material amb què a vegades s’omple el junt.
  2. adjectiu
    1. En companyia.
    2. En col·laboració.
    3. Alhora en el mateix lloc.
  3. adverbi
    1. Juntament.
    2. tot junt Tot plegat. Tot junt, són cinquanta euros.