Es mostren 2 resultats

■ jo

jo

Etimologia: del ll. vg. eo, reducció del ll. cl. ego, íd.; la pronúncia proclítica del pronom, eo súm i altres casos, convertí la e asil·làbica en i semiconsonàntica, io, jo 1a font: s. XI
  1. pronom Pronom personal de primera persona.
  2. [plural jos] masculí
    1. psicologia Unitat dinàmica que constitueix l’individu conscient de la seva pròpia identitat i de la seva relació amb el medi.
    2. psiquiatria Correlat psíquic de l’allò i del superjò.
    3. filosofia Categoria epistemològica bàsica, ja des de Descartes, que en feu el punt de partença del seu pensament.
  3. ideal del jo psicologia Ideal personal format en la infància, per identificació amb les persones admirades.
  4. jo auxiliar psiquiatria Actor que, representant els personatges que el pacient li indica sota l’impacte del seu propi drama, té una labor d’exploració i d’acció terapèutica, en connexió amb el director del psicodrama.

■ jo

pronom Pronom personal de primera persona plural jos masculí psicologia Unitat dinàmica que constitueix l’individu conscient de la seva pròpia identitat i de la seva relació amb el medi psiquiatria Correlat psíquic de l’allò i del superjò filosofia Categoria epistemològica bàsica, ja des de Descartes, que en feu el punt de partença del seu pensament ideal del jo psicologia Ideal personal format en la infància, per identificació amb les persones admirades jo auxiliar psiquiatria Actor que, representant els personatges que el pacient li indica sota l’impacte del seu…
Informació complementària
Traducció

no-jo

no-jo

masculí filosofia En l’idealisme, l’objecte, o món, com a contraposat al subjecte, o jo transcendental, i posat per ell.

no-jo

masculí filosofia En l’idealisme, l’objecte, o món, com a contraposat al subjecte, o jo transcendental, i posat per ell