■ jaure

Partició sil·làbica: jau_re
Etimologia: ant. jaer, ll. jacēre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb intransitiu
  1. Estar, un cadàver, a la fossa. El pare jau al cementiri d’Arenys. A molts llocs del terme jauen soldats de la darrera guerra.
  2. Jeure.