■ irreal

Partició sil·làbica: ir_re_al
Etimologia: de real1
    adjectiu
  1. No real.
  2. gramàtica
    1. Dit de l’oració, etc., condicional en la qual la pròtasi enuncia una condició que no es realitza o és irrealitzable.
    2. Dit del mode subjuntiu.