■ iode

Partició sil·làbica: io_de
Etimologia: del gr. iṓdēs ‘violat, marró’, de íon ‘violeta’ i eĩdos ‘aspecte’, creat pel químic L.-J. Gay-Lussac el 1812, en observar el color violat dels seus vapors 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. [símbol I] química inorgànica i biologia Element no-metàl·lic pertanyent a la família dels halògens, de nombre atòmic 53 i de pes atòmic 126,9044.
  2. índex de iode química analítica Percentatge de pes d’halogen, calculat com a iode, absorbit per un greix en unes condicions determinades.
  3. tintura de iode farmàcia, indústria farmacèutica Solució de iode en alcohol, emprada com a desinfectant.