■ invocar

Compareu: evocar
Etimologia: del ll. invocare, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    verb transitiu
    1. Demanar a precs (a algú) ajut, protecció, etc. Invocar Déu. Morí invocant el nom de la seva mare.
    2. Demanar a precs (l’ajut, la protecció, d’algú). Invocaren la clemència del príncep. Jo invoco el vostre testimoniatge.
  2. per extensió Anomenar algú, esmentar alguna cosa, en suport de les pròpies raons o demandes. Invocà la seva amistat amb el meu pare.