■ intuir

Partició sil·làbica: in_tu_ir
Etimologia: del ll. intuēri ‘mirar atentament’, der. de tuēri ‘protegir’ 1a font: c. 1900
    verb transitiu
  1. Preveure clarament la veritat d’una cosa encara no realment manifestada. Pel que em dius, intueixo que no vindràs.
  2. filosofia i psicologia Conèixer per intuïció.