■ intimar

Etimologia: del ll. intimare ‘posar endins; fer conèixer’ 1a font: 1358
    verb
  1. transitiu
    1. Fer saber alguna cosa a algú. Li vaig intimar la nova.
    2. En certes expressions, declarar, convocar, etc. Intimar la guerra. Intimar un concili.
  2. transitiu Ordenar autoritàriament. El vaig intimar a sortir.
  3. intransitiu Introduir-se íntimament en l’afecte d’algú. Diuen que va intimar amb un escriptor famós.