■ intervenir

Etimologia: del ll. intervenīre, íd. 1a font: 1410
    verb [imper sing 2 també intervé]
  1. intransitiu Prendre part en alguna cosa. Intervé sovint en el debat.
  2. intransitiu especialment
    1. Prendre part en un afer per arranjar-lo, modificar-lo, etc.
    2. per extensió Els Estats Units van intervenir al Vietnam.
  3. transitiu
    1. Inspeccionar, examinar o fiscalitzar (una cosa). A la duana li van intervenir la bossa que duia.
    2. dret i economia Examinar i censurar (comptes o altres actuacions).
  4. transitiu dret fiscal Impedir a algú l’autoritat competent la lliure disposició dels seus béns. El jutge li ha intervingut tots els comptes bancaris.
  5. transitiu dret mercantil Oferir-se a acceptar o a pagar una lletra de canvi per compte i honor de qualsevol persona obligada en la via de retorn.
  6. intransitiu dret processal Comparèixer una tercera persona en un procés pendent.
  7. transitiu cirurgia Practicar una intervenció quirúrgica.