■ interrogatiu | interrogativa

Partició sil·làbica: in_ter_ro_ga_tiu
Etimologia: del ll. interrogativus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
  1. Que implica o denota interrogació.
  2. gramàtica Dit de l’element que introdueix interrogació o pregunta en un enunciat, o determina, dins aquest, l’abast d’interrogació d’un altre element. Adjectiu interrogatiu.